Fent cami

                  Darrer treball realitzat amb sorra i pintura, damunt bastidor (tela) de 55 x 38. Preu 200 €

ELS VAMPIS EMOCIONALS

ELS VAMPIRS EMOCIONALS

 A gaire bé tothom l’hi ha passat alguna vegada que ens relacionem amb gent, que poden ser gent amb la que interactuem de forma quotidiana o coneguts, que quan acabem de parlar amb ells, ens sentim amb baixa energia, apagats….. com si ens xuclessin l’energia…. Són els VAMPIRS EMOCIONALS.

Encara que aquest nom soni una miqueta a pel-lícula de por, a aquell personatge de ficció amb les dents llargues que xucla la sang dels demés per sobreviure, a la nostra vida ens hem creuat i creuarem més d’una vegada amb persones que ens esgoten emocionalment, que, de forma inconscient, s’ alimenten” de la nostres forces, de la nostra energia.

La majoria de vegades aquests vampirs emocionals, ni se n’adonen, ho fan de forma inconscient i no intencionada.

Quan una persona t’exposa un problema emocional negatiu i ho fa d’una forma amb molta força i expressivitat, allibera emocions que són molt potents i que poden arribar a afectar a l’ interlocutor per cometre aquest error: intentar entendre a la persona a través de vivenciar de forma activa el que sent, o sigui, el que equivaldria de forma totalment literal “posar-se al seu lloc”, és un error.

Quan tu, per entendre a una persona intentes sentir el que sent, i això és negatiu, et col-loques sense voler en el seu mateix sentiment, en la seva mateixa emoció, i això sí, l’entendràs perfectament, però no el podràs ajudar, ja que el teu estat serà el mateix que el de l’altre, i ara sereu dos amb el mateix problema. I pel camí hauràs perdut les forces que et permetrien donar un cop de mà.

Llavors a vegades ens trobem amb aquelles persones que amb igual estat emocional negatiu et produeixen un canvi. Ells acaben amb força, contents, i vitalitzats; i tu acabes “fet un nyap”, sense forces, ni energia, ni humor. No saps que ha passat, però només notes que ja no tens forces, un esgotament s’apodera de tu mentre observes que l’altre persona que feia una estona estava tant malament, s'acomiada de tu amb un gran somriure i una vitalitat que no correspon al que manifestava en un primer moment.

Com podem ajudar?

- No ajudarem a ningú que es senti malament si nosaltres ens posem a la situació de sentir-nos malament per entendre com es sent. Serem dos amb el mateix problema.

Quan volem ajudar a algú emocionalment parlant, ens hem de mantenir neutres i objectius. Només pots donar la solució a un problema si et mantens fora d’ell. Una cosa és entendre com es sent i l’altre, molt diferent, és pretendre sentir el que sent.

M.B.  01/06/12

Una manera de ser

Plasmar inquietuds, ansies, pensaments damunt del paper, és a vegades una necessitat. Aturar-nos per veure on som val la pena.

Tots els éssers som imperfectes com la mateixa natura, som incomplerts i així ens hauríem d'acceptar però no hauríem de perdre de vista el que podem corregir, no per agradar més als altres sinó per estar més bé amb nosaltres mateixos.

Fem coses que no sabem perquè les fem, per educació, rutina…. tan se val, ens acostumem a fer les coses sempre de la mateixa manera i si ens demanessin el perquè no sabríem què respondre.

La primera vegada que vaig prendre consciencia de l'afecció sense saber-ne la paraula ni el seu significat ve ser quan tenia 17 anys, aleshores donava tombs per aquí i per allà. Quan tornava a casa desfeia la motxilla i em trobava amb el munt d'adresses que havia anat acumulant durant el viatge. En aquella època aprofitàvem les ofertes “Infer-rail” per voltar per Europa durant tres mesos per 4.000 de les antigues pessetes. Havia conegut gent arreu amb qui  compartirem bons moments, moments especials, moments accidentats i de gana i son i ens havíem compromès a mantenir el contacte. En aquells temps l'e.mail i el mòbil feien barretines. Després de l'entusiasme inicial, la correspondència moria a la segona o tercera carta, pel pes de les obligacions de cadascú o la meva carta restava temps i temps sense resposta o la carta d'aquell nou amic o amiga acumulava pols mestres em prometia a mi mateixa que la contestaria quan trobes el moment. Quan això passava ja havia passat un mes o dos o més i llavors per la mala consciencia agafava el bolígraf i escribía una carta amb el mateix començament típic de – Estimat/da…. primerament perdona'm per no haver´te escrit abans…..
                                                                                                                     

Hi va haver amistats epistolars d'anys de continues disculpes, dons no era fàcil mantenir correspondència amb tanta gent mentrestant estudiava i treballava a l'hora. Al cap d'un temps em vaig donar compta que era víctima de bons moments.  No en tenia prou d'haver viscut  amb algú uns dies bons, uns bons moments, una vetllada agradable que volia conservar-ne el vincle com si aixó fos garantia de que es podria tornar a repetir. Fins que un dia vaig decidir no agafar-m'ho com una obligació, simplement escribía quan sentia la necessitat de fer-ho. Segurament la majoria dels meus interlocutors m'ho varen agrair d'alguna manera, els había deslliurat  d'aquella feina engorrosa.

L'afecció o apego com es diu en castellà , ve de la necessitat humana de trovar recolçaments en un mon sempre canviant, ple d'inseguretats. Això fa que ens aferrem a persones i a coses  a vegades d'una manera malaltissa. N'hi ha que guarden pilots de records i objectes que no necessiten, que no gosen llençar perquè els atorga algun tipus de significat; com si perdre aquests referents pogués esborrar un bocí de la pròpia experiència. Hi ha una gran confusió entre el tenir i el ser. Altres conserven amb una feinada de de Déu relacions personals en mal estat; amistats amb les que ja no hi tenen rés en comú, fins i tot parelles que no funcionen però que es mantenen per por a afrontar-se de sobte a la pròpia llibertat.

La vida no és una roca solida sino un magma en costant transformació on l'única cosa definitiva és la mort.

Siddharta va explorar en profunditat les afeccions i el perquè som una font de patiment. Quan ens aferrem a alguna cosa o a algú o fem amb l'il-lusió que és permanent, estem negant que tot el que existeix, també les emocions… tenen un final, que la vida i les coses son efímeres i canviants. Al cercar seguretat en allò que és incert per naturalesa vivim una decepció constant. Això no vol dir que haguem de renunciar a l'amor, sino a aprendre a estimar les persones i les coses per el què son en cada moment i lloc. No podem pretendre que una mare visqui sempre, però si la tenim al costat podem disfrutar de la seva companyía aquí i ara perquè demà és incert i l'única cosa que tenim és el present.

La desafecció consisteix a renunciar a seguretats futures per abraçar el present. Caminant per un mon lliure d'afeccions pot connectar-se a tot el que l'envolta, perquè no exclou certes coses i persones per aferrar-se desesperadament a d'altres.

A part de persones i coses també ens aferrem a les opinions. Hi ha qui viu enganxat a maneres de pensar rígides que fan que topi constantment amb el seu entorn. De fet tenir una opinió massa definida del que hauria de ser cada cosa de la nostra vida, feina, amistat, amor….. és adobar el terreny dels conflictes perquè els altres també s'aproparan a nosaltres amb els seus propis perjudicis. Contra aquesta dinàmica tan poc fèrtil, la desafecció ens permet una visió panoràmica sobre la vida i les persones. Lliure de la distorsió de les opinions, qui no s'aferra a cap idea pre-establerta  pot assolir un coneixement ampli de la realitat, precisament perquè no es deu a cap dogma, assoleix més influencia al seu entorn.

De totes maneres algunes afeccions les trobo necessàries perquè una persona ha de tenir uns referents, sense una ètica personal, sense un cercle de persones en les que es pugui sentir arropada es pot perdre, si no és pas que per naturalesa sigui Buda.

El més important és que puguem discernir a què o no val la pena aferrar-se  i permetre que flueixi lliurament tota la resta.

Montse Boixeda / setembte 2.011

Fideu d´arròs

Ingredients per 5/6 persones:
1 paquet de fideu d`arròs de 250 grms.
1 pastanaga.
100 grms. de gamba petita pelada.
100 grms. de brots de soja.
100 grms de bolets ( en aquest cas rosinyols).
3 alls tendres.
2 cebes mitjanes.
2 pexugues de pollastre.
1 ou.
sal, curry, oli d´oliva suau, caiena, salsa de soja

Procediment:
Wok o paella amb dues cullerades d´oli (he fet servir el wok)
tallar tots el ingredients excepte els brots de soja i les gambes a dauets petits
quan l´oli sigui tebi tirar per ordre:
pastanaga al cap de 1 min. brots de soja  al cap de 1,5 min. ceba, al cap de  3 min. bolets i alls tendres, al cap de 2 min.gambes, al cap de 3 min. pollastre amanit amb curry. Es deixa 5 minuts més tot junt i anar remanat i s´afegeix la sal (no gaire) i un raig de salsa de soja, es deixa dos minuts més retirar el preparat en un recipient.

A part haurem fet el fideu d´arròs de la següent manera:
Es posa aigüa a bullir uns 3 litres amb sal. quan l´aigüa bulli retirar del foc i esperar que deixi de bullir, tirar el fideu d´arròs i remoure suaument, tapar durant 4 min. seguidament esccorre´l i esclarir amb aigüa ben freda . Quan hagi deixat anar tota l´aigüa en el mateix wok o paella qu´haurem fet servir pel preparat anterior i  amb una cullarada d´oli d´oliva suau passar-lo sense deixar de remanar uns 3 min. vigilant que no s´enganxi, seguidament afegir.hi el preparat qu´haurem retirat en un recipient i anar remanant tots el ingredients sense deixar de remanar uns 2 o 3 min. més. Retirar del foc. En una paella fer una truita i tallar-la a dauets afegir pel damunt i servir.
´Nosaltres el menjem com plat únic pel valor nutricional (energía, proteines, carbohidrats, vitamines...)
En poden menjar els celíacs.
Bon Profit !!

Montse 13.06.2011

Després d´un temps

Després d´un temps,
hom aprèn la diferència subtil
entre agafar una mà i encadenar una ànima,
i hom aprèn que l´amor no significa allitar-se
i que una companyía no significa seguretat;
hom comença a aprendre
que els petons no són contractes i els regals no són promeses
i hom comença a acceptar les seves derrotes amb el cap ben alt i els ulls oberts,
i a aprendre a construir tots els camins avui,
perquè el terreny de demà és massa insegur per fer plans...
els futurs tenen una manera de caure a la meitat.
I després d´un temps, hom aprèn que si és massa,
fins i tot l´escalforeta del sol, crema.
De manera que hom planta el seu jardí
i decora la seva ànima, en lloc d´esperar que algú li porti flors.
I hom aprèn que realment pot suportar-ho,
que hom és realment fort,
que hom realment val,
i hom aprèn i aprèn...
i amb cada adéu, hom aprèn.

Anònim

Garrafa

Garrafa restaurada. Combino el craquelat i  la pasta de ferro amb petites incrustacions en aquest cas de pedretes i petxines.

Les emocions

Adrenalina, dopamina, endorfines, tiroxina, cortisol…… substàncies químiques que son com drogues i actúen en el nostre sistema fisiològic, transformant-lo i fent que ens comportem d´una manera o altra. El nostre cos te tendencia a acostumar-se a aquestes drogues internes.

Som adictius a una sèrie d´emocions produides per la química i les reaccions que poguem tenir depenen dels grau da cada substància. No és extrany que veiguem, sentim, reaccionem i actuem de maneres diverses davant d´una mateixa situació.

Per aquest motiu i no per d´altres tòpics s´han etiquetat o etiquetem diariament i absurdament a moltes persones.

Hauríem d´aprendre a observar-nos  des del vessant emocional, veure quines son les nostres adiccions a quina mena d´emocions soma dictes. Les adiccions per si soles no son dolentes només cal  conèixe-les i intentar controlar-les. El perill consisteix en el fet que ens afeccionem més a les que en fan més mal i ens perjudiquen com la ràbia o ira, enveja, la tendencia al plany o el pobre de mi que habitualment i inocenment i amb facilitat recurrem sense adonarnos-en .

Ens ho hem de treballar o currar com es diu ara.

Montse Boixeda