Repòs

Primer deixeu-me gaudir dels estels,

aquesta nit vull reposar d´aquests temuts èssers invisibles que habiten aquest indret.

Depredadors insaciables.

Després m´engalanaré i em posaré aquell vestit per les grans ocasions per trobar-me amb Venus devant la gran columna al Temple del Sol, allà sota les arcades ens donarem la mà i caminarem per la llarga catifa vermella. Rostres difuminats de dits allargassats, uns de tacte suau i perfumats, altres vast i repugnant, s´aplegarán a ambdòs costats”…

És el somni que es repeteix una i altra vegada, és el ritual dels Zenits.

Altres esperen eternament el seu torn convertint-se amb els guardians de les tenebres.

No cal preguntar-se què hi ha al final de la catifa vermella, perquè m´adormiré i tornaré despertar abans d´esbrinar-ho i així una i altra vegada, però com que Venus m´acompanya, ja en tinc prou, tan se val què hi ha al final”.

Montse

02/2011