Deixarem la nostra empremta al bosc damunt d´una alfombra de bolets o en la sorra d´una platja i s´anirà borrant poc a poc i resonarà feblement el que un dia va ser un fort cant a l´amor, al somni, a l´esperança que no va tenir temps a completar.se però que gaudírem en porcions de petits somnis i quedarán en el silenci de l´ alé perdut en un temps que va ser només nostre.
Molt bonic. I els fredolics, també.
ResponderEliminarSimplement bonic.
ResponderEliminarMolt bonic Montse.Com les empremtes a la platja, així son les nostres vides.Es marquen, queden i poc a poc s´esborren.Per sort en podem fer fotografies i recordar-les després del pas del temps.
ResponderEliminar